Simu el meu gran Duc,
Vas ser la meva llum en un moment de foscor, 9 abril 2010, vas arribar i vas fer que el meu mon tingues sentit. Tu i jo junts hem format una una família. Vas estar al meu costat i al del Diego des dels teus primers dies de vida. Has vist créixer en Dídac i a la Maria . Em vas donar tot això i jo no puc no retornar-tho ara, vull que ens diguis adéu poden encara fer algun salt, alguna corredissa i movent la cua. Per sobre de tot que marxis sent feliç
Hem pogut despedir-te, els avis i nosaltres, t hem despedit amb tot el dolor del mon, però t hem dit adeu sabent que marxaves feliç i t alliberàvem del dolor que ningú es mereix i tu nomes et mereixes tots els petons del mon.
Quan vas néixer et van posar DUQUE, tot i que vas ser sempre SIMU, en honor amistat eternes hauries de ser tu ETERN.
Duc es el títol nobiliari mes alt que existeix i amb el que es mostra la gratitud Doncs aixo ADEU DUC SIMU, adeu amor meu.
Descansaras als nostres cors per sempre, Pineda i villaricos serán els afortuntats on podras tornar a jugar .
Absolut agraiment @santantoni_veterinari Joana, Noemi i Berta, heu sigut unes companyed perfectes, empatiques I humanes a mes no poder… gracies , gracies gracies.Per permetre que marxes amb la vostra companyia, ha estat tot un honor.I a Eterna, gràcies pel compromís en la vostra tasca.