Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /var/www/vhosts/eterna.cat/httpdocs/lib/adodb/adodb.inc.php on line 888

Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /var/www/vhosts/eterna.cat/httpdocs/lib/adodb/adodb.inc.php on line 1913

Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /var/www/vhosts/eterna.cat/httpdocs/lib/adodb/adodb.inc.php on line 1985
Eterna
MIXU ♡

MIXU ♡

> Volver al listado de memoriales

2016 - 2021

Mixu, el meu amor pelut Hi ha absències que no marxen mai. Hi ha presències que tampoc. Tu ets totes dues, Mixu. Eres tan bonic… el teu pelatge era suau com el cel quan s’adorm, més suau encara que el de la Mixeta. Amb aquells ulls de por constant i coratge amagat, et feies petit al primer soroll… però jo sabia que dins teu hi havia una força silenciosa. I també un amor infinit. Semblàvem parella, tu i jo. Et posaves sempre damunt meu, com si no poguessis respirar lluny del meu cor. I jo t’abraçava, envoltant-te amb el braç, sentint el teu peset de gairebé vuit quilos com un consol, com una promesa. Érem tres: vosaltres dos, germans de sang i d’ànima, i jo al mig, com la vostra humana-mare-companya. Éreu companys, amants, rivals tendres… us estimàveu, us cuidàveu, us llepàveu, us feieu companyia. I també, a vegades, el teu instint et dominava i jo havia d’intervenir, perquè fer-li mal a la Mixeta no era amor. Però, tot i això, sé que l’estimaves. Sé que us reconeixíeu. Recordo el primer dia com si fos avui. Volíem només un gat, però al cap de tres dies de tenir la Mixeta a casa… ja no vam poder resistir-nos a tu. Vas arribar amb el teu llitet nou i un parell de joguines. I, al cap de poca estona, després de reconèixer el teu espai, et vas asseure al llitet… i et vas cagar! Ens va agafar un atac de riure, barrejat amb ràbia, sí, però… era tan teu, tan innocent! Des d’aquell dia, érem tres. I el vincle entre nosaltres era indestructible. Jo he viscut moltes tempestes emocionals. Masses. Però sempre que em trencava, sempre que em quedava sola i buida, tu venies. Et posaves a sobre meu, a les cames, i amb la teva calma em tornaves la vida. Em donaves el teu caliu, com si em diguessis que no calia tenir por. I llavors, no estava sola. La Mixeta, pobra, t’observava des de lluny, amb aquells ulls d’enveja resignada… Ella també t’estimava, a la seva manera. Des que no hi ets, em costa aguantar-me les llàgrimes. Quan acarono la Mixeta, quan compartim un moment dolç, sempre hi ets. Sempre em falta algú. I em dol. Al principi, ella t’esperava asseguda a la porta, pacient… com si haguessis de tornar. I jo… jo encara t’espero. Encara que sé que no te n’has anat del tot. Sé que ets aquí. Amb nosaltres. Sempre. Només em sap greu no haver-te pogut fer totes les proves, no haver pogut lluitar més per tu. No tenia diners. I encara em pesa. Tant de bo cap animal hagués de morir per culpa d’un preu. Tant de bo el món entengués que cada vida mereix ser salvada, que la tendresa no s’hauria de pagar. Mixu meu, gràcies per tot el que em vas donar. Per cada silenci compartit, per cada nit en què vas ser escalf i refugi, per estimar-me més del que jo mateixa sabia estimar-me. Et trobaré sempre a faltar. Però també et trobaré sempre en mi. ♡

Enviar un abrazo