Lilí
> Volver al listado de memoriales2012 - 2025
Hi ha una estrella al cel que brilla més que cap altra, i d’ella en brollen fils blancs de foc, fils que fan l’efecte que l’estrella és peluda, peluda com tu, Lili. L’estrella surt cada nit, i persisteix en la claror del dia, igual que tu, que sempre ens esperaves, sense falta, cada dia, perquè tornéssim, i bordaves sense parar, sent el gos que més se sentia en tot el barri. L’estrella del cel m’escalfa més que el sol, com tu, que sempre eres a les nostres sabatilles, i quan arribàvem i ens les posàvem, estaven calentes. Tu em vas omplir l’estómac i el cor. Et vas deixar fer tot el que jo volia de petita, i em vas estimar incondicionalment, fins i tot quan estava hores i hores tancada a l’habitació estudiant, sense jugar amb tu ni traient-te a passejar. Trobem a faltar els teus ullets negres, els que ens miraven mentre menjàvem, com si endevinessis els nostres pensaments. Els teus ullets sempre han tingut dins aquesta estrelleta que ara és al cel, i que es reflectia en la teva nineta. Lili, tu sempre estaves plena de vida: tossuda, persistent, alegre i amorosa. Quan vas marxar, vas deixar un barri sense vida, les sabates fredes i el cor amb una peça menys. I tu, Lili, tu sempre has estat, ets i seràs la nostra estrella. I espero que, quan els meus cabells es tornin blancs com els teus i el meu cor deixi de bategar, siguin els fils blancs d’aquesta estrella els que teixeixin un llit de cotó fluix on pugui descansar i tornar-me a trobar amb tu, Lili. 23-5-2012 . 10-6-2025
