Avui dia 20, a les 12 i 17, en MAX ens ha deixat. Tenía 16 meravellosos anys.
Aquells ullets com perles que tot ho observaven.
El nassaró que no deixava escapar cap mínima fragància.
Les orelles de seda que mai paraven de bellugar-se intentant memoritzar cadascun dels sons dels nostres moviments.
Aquella insistencia picant amb el cap les nostres mans per demanar un tastet del que nosaltres menjàvem.
Aquell cos ferm i suau que es deixava abraçar quan més ho necessitàvem.
Aquella presencia que en silenci s'ajeia als nostres peus per sentirse i fer-nos sentir segurs.
Ens va anar adoptant a tots assegurant-se que ens donava el que cadascu necessitava.
En tots els records que ens venen al cap hi és sempre ell present.
I ara.....ara tenim un buit que no ens deixa respirar. El veiem en tots els racons, en totes les estances, en qualsevol cosa que fem.....però ja no hi és. Són uns segons de somni momentani de que no ha passat, però si. En MAX ja no és amb nosaltres.
Lleial, fidel, educat, golafre, matusser, curiós, independent, de vegades altiu, pacient, amorós.....ho tenia tot. Era un més a la nostra familia, tenia el seu lloc i sabia conservar la seva independencia i el seu caràcter.
Ens enorgulleix la dignitat amb la que va viure sempre i la dignitat amb què ha mort.
Els seus últims anys a Térmens li van encantar. Se sentia tranquil, segur i arropat per tots els que el vàreu conéixer.
Agraim cada vegada que ens heu preguntat per ell.
"NINO PETIT", "MI CHICO", Et portarem sempre amb nosaltres , seguirás sent el "nostre àngel de la guarda". Vola alt i sigues lliure pelut preciós!