Estenc la ma i no hi ets
Però el misteri d'aquesta teva absencia se'm revela més docilment i tot del que pensava No tornaras mai més, pero en les coses i en mi mateix hi hauras deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia ple de tu fins i tot quan no et recordo i amb la mirada clara dels qui estimen sense esperar cap llei de recompensa