Niní

> Tornar al llistat de memorials

2011 - 2026

A la meva petita Niní.

Ara fa quinze anys et varen trobar uns amics meus, voltant perduda pels carrers del poble i desseguida varen pensar en mi. Aleshores devies tenir mesets i eres molt menuda. Sempre ho has estat. La meva petita Niní.

Et vaig batejar amb aquest nom perquè, a part de menuda, vaig deduir irònicament, que ni estudiaries ni treballaries.

Quan et vaig dur a casa, de seguida et vas guanyar l'amor de la Truffa, la teva companya inseparable que et va cuidar com una mare llepant-te a tota hora.

No vas ser mai amiga de moltes carantoines, però quan les volies i les exigies, era un moment màgic de màxima felicitat que compartíem ambdues. Tu ronronejaves i amassaves alhora damunt la meva falda i jo t'amoixonava el suau pèl, gaudint d'aquells instants únics.

Has estat la presumida de la colla. Quan et fotografiava, t'hi posaves bé. Asseguda, creuaves les potetes i, pacientment, esperaves que disparés la càmera sense moure't, tantes vegades com calgués.

Tenies el nas pigadet i molt bonic. Sempre t'ho deia quan et tenia a prop. "N'has pigat".

Amb la teva llarga malaltia em vas ensenyar a ser pacient i constant malgrat la teva disconformitat i les teves queixes. Et vas deixar estimar i em vas retornar l'agraïment en cada aclucada d'ulls.

Ara et trobo a faltar, però sé que allà on siguis, estaràs bé. Descansa per sempre estimada Niní. Algun dia ens tornarem a retrobar. Sempre et recordaré.